Mudances

Me'n vaig de blocat.

Haig de reconèixer que des que vaig començar el bloc aquí, la manera de gestionar-lo com a usuari no m'ha agradat i cap plantilla de les disponibles és modificables fàcilment, així que em trasllado.

A partir d'ara em podreu seguir a Bloc d’un maníac fugitiu.

A més, crec que el canvi em servirà per a motivar-me a seguir escrivint.

Ens veiem. 

[@more@]



Comentaris tancats a Mudances

Som cadena alimentària

Neixes. Creixes i aprens només el que t'ensenyen, que és el que els interessa que sàpigues. Amb una mica de sort prendràs consciència i t'aficionaràs per la lectura independent a la merda que ens venen, prenent consciència de la situació.
Treballa, treballa i torna a treballar per a comprar tot allò inútil que els centres comercials aconsegueixen vendre't; per pagar impostos; per pagar una hipoteca que no té final. Així aconseguiràs, al llarg de la teva vida, mantenir econòmicament a persones que no han mogut un dit però que s'han enriquit gràcies a tu. Finalment, jubila't, i cobra una pensió vergonyosa per tota una vida en la que has alimentat a polítics, funcionaris i empresaris que t'han xuclat la sang al llarg de la teva vida. Fins que moris.

Sovint no trobo sentit al sistema.
Per molt antisistema que siguis, hi acabes cedint, o si no, no el pots evitar.
Després diuen que a la vida només conta la felicitat, però pots ser feliç així?

[@more@]



1 comentari

Beer me

Quantes vegades he sentit el capítol dels Simpons en el que Homer diu: "Moe! Cervezeame!".

M'encanta aquesta frase, però més m'agrada la cervesa. En sóc un gran aficionat. M'encanta assaborir-la, gota a gota fins que els meus llavis han acariciat el seu sabor fins a l'última gota. 

És per això que, després de mesos rumiant-ho, he decidit escriure un ránquing de les cerveses que he tingut el privilegi de degustar.

Amb tots vosaltres, les vuit primeres privilegiades a ser criticades per moi. Comencem.

BelzebuthBelzebuth, cervesa francesa extraforta de 13% a la que adoro.

Cervesa d'importació francesa que només he provat en un cerveseria d'aquí el barri. És força forta (13%), i el sabor a alcohol és potent i a vegades sembla que es noti més que el de malta, però justament és aquesta mescla la que li confereix tota la seva gràcia. De fet, hi ha una versió de la mateixa cervesa, "pure malt" que no he degustat i que té 15% d'alcohol. En tot cas, puja bastant ràpid, i no está feta per a beure ràpid, sinó per assaborir-la, doncs el seu preu també és elevat. Crec que l'última vegada una ampolla de 25cl valia uns 5 euros. En tot cas, ben aprofitats pel seu sabor ben equilibrat. Per mi, la millor cervesa que he provat.

 

Voll Dammvoll damm

Molt més accessible i d'aquí és la Voll Damm, germana gran de l'Estrella Damm (de la que després parlarem). El seu sabor a alcohol no és tan pronunciat (7,2%), però el sabor és intens, encara que un cop has provat la Belzebuth, pot semblar una mica fluixa. Té una relació qualitat-preu molt bona i és molt més accessible (econòmicament parlant). Per tot això, la posiciono en el segon lloc del rànquing.

 

estrella dammEstrella Damm

Germana petita de la Voll Damm. El seu sabor també és molt agradable, però lleugerament inferior, al igual que el seu gran d' (5 i escaig%, no ho recordo de memòria). És també, molt agradable i és de les més apreciades (almenys comercialitzada aquí a Barcelona) perquè el preu no és elevat i és una gran satisfacció beure una cervesa bastant més que acceptable a un preu assequible.

 

Mahou*****Mahou

De textura similar a l'Estrella Damm, amb un grau d'acohol similar (5,5%) i molt apreciada a Sòria, on amb Amstel i San Miguel gairebé monopolitzen el mercat. Potser el seu sabor no és tant intens, però és molt suau, agradable i es beu fàcilment. Potser la meva exposició a aquesta cervesa durant tres setmanes han propiciat que sigui una de les meves preferides, igualant-la en el rànquing amb l'Estrella Damm.

 

Murphy'sMurphy's

Vaig beure d'aquesta cervesa quan un dia, demanant una Moritz, el cambrer no va entendre bé i em va portar una pinta de Murphy's. Només n'he begut un cop, i la seva qualitat podria assimilar-se al de l'estrella Damm. És bastant més fosca que la resta de cerveses i deixa una espuma a dalt més duradora que la resta.

 

San Miguel Nostrumnostrum

Sembla mentira que una marca de cervesa tan dolenta pugui arribar a comercialitzar una cervesa menys coneguda però de qualitat admirable (comparat amb la San Miguel normal) i que, segons el meu gust, és molt similar a l'Estrella Damm.

 

heinekenHeineken

Pensa en verd! Encara que la cervesa tingui un color una mica més clar que l'estrella (sento fer-me pesat amb l'estrella, però és el meu punt de comparació, al ser la més coneguda). Malgrat té un bon sabor, em va deixar un mal gust de boca: m'esperava més d'una cervesa tan publicitada, i segons la meva opinió, esta a prop, però no arriba al nivell de l'Estrella Dam.

 

San Miguelsan miguel

I per acabar avui, la cervesa que menys m'agrada de les que he provat fins ara. No té gaire alcohol, però (potser coses de la nit que la vaig provar per primer cop) el seu sabor dona molt que desitjar. El primer que em va passar pel cap va ser el d'aigua amb alcohol. El seu sabor no m'agrada gens, és una mica repulsiu, i al restaurant on treballo és, de les cerveses que tenim, la menys demanada pels clients (després de Voll i Estrella Damm).

 

Això és tot per avui. Espero poder actualitzar aviat amb alguna cervesa nova, perquè les que he ficat són totes les que he degustat. A veure si a la propera venço la temptació de demanar una Belzebuth enlloc de provar cerveses noves, com la Moritz, la Calsberg i la Budwuiser. 

 

[@more@]



Comentaris tancats a Beer me

Reprenc el camí

Ja he tornat.
Torno a ser aquí, carregat, i com nou després de 3 setmanes intenses i ben aprofitades.
He conegut a gent (de collonuda i d'odiosa); he fet el boig; he reflexionat sobre mi i sobre els altres, els que odio i els que m'estimo; he passejat per les muntanyes i els prats que rodegen la localitat on he estat; he passejat pels carres de la vila, que m'han semblat més màgics que cap altre any; he caminat pel centre de Sòria, i ara entenc perquè es va enamorar de la ciutat Machado; he envejat els borratxos que passejaven impunes durant les festes patronals…

I he tornat nou, amb més ganes d'enamorar-me que mai; amb més ganes de viure el que em toca viure, sense resignar-me a deixar-ho tal i com ve; amb ganes de sortir de copes (o borratxera, segons toqui); amb més ganes d'escriure i noves idees al cap, però amb un regust de boca per deixar la bellesa natural de la vila i els voltants i entrar en la jungla de bojos, ciment, i bojos atrapats en el ciment de Barcelona.

Però crec que sobreviurem.
Almenys, fins a veure sortir el sol altre cop.[@more@]

Comentaris tancats a Reprenc el camí

Una parada en el camí

Me'n vaig de vacances. Durant tres setmanes estaré perdut en un poble de Sòria. Retrobant-me amb els moments esporàdics de la meva infantesa allà i intentant descobrir-me a mi mateix. I, perquè no, fent gresca i muntant una mica de merder com tant m'agrada…
M'han passat moltes coses en aquest últim any, i he tingut poc temps per a poder païr-ho tot. Coses bones, collonudes, que de bon grat repetiria, i coses que preferiria oblidar.
Però no em puc permetre oblidar, perquè vull aprendre.

Entre la feina i els estudis no he tingut gaire temps lliure, i en part ho agraeixo, perquè treballo, estudio i entre tot això, he anat coneixent a molta gent a la que m'estimo i que m'ha donat molt.
També hi ha, aquella gent que si els preguntes per mi, tindran més insults que no pas bones paraules, però jo opino els mateix d'ells.

És justament el poc temps que he tingut per a mi, el que no m'ha permès gaudir i recordar les coses meravelloses que m'han ajudat a que em passessin, i a reflexionar i meditar sobre allò negatiu que m'ha passat.
Perquè no és gaire agradable sentir-se obligat a somriure quan estàs preocupat i el que vols és que algú t'entengui. I últimament això m'ha passat sovint.

Per tot això, necessito per fi aquestes vacances. Uns dies per reflexionar, per felicitar-me a mi mateix per allò que he fet bé… i també malament, perquè a la propera sí, a la propera me'n sortiré i ho faré millor.
Temps per adonar-me d'una vegada per totes, allò que fins ara només suposava: que m'envolta gent que val molt, que sempre estan al meu costat ajudant-me en els pitjors moments i gaudint de la vida quan els temps ens son propicis. Gent a la que estimo de veritat i que potser no els he sabut demostrar tot aquest apreci encara. Gent que no vull perdre mai de vista, perquè m'han acompanyat i ajudat en el camí de nen cap a nen madur, cap a adult precoç.
I me'n vaig així, sent un adult precoç, però tornaré sent un adult madur.

Pot semblar un escrit trist, però la veritat, m'alegro de poder escriure'l, perquè sense la gent a la que estimo no l'hagués pogut escriure, no seria com sóc ara, no tindria el mateix a dir, perquè aquest text és més seu que meu, jo només l'he passat a lletra, ells l'han escrit en mi.

Així doncs, ens veiem aviat. Com podreu entendre, em serà molt difícil actualitzar el bloc en les següents tres setmanes, però prometo que tan aviat com pugui, escriuré alguna cosa o, si aconsegueixo un ordinador amb connexió, actualitzar alguna coseta des d'allà.

 
Gaudiu de l'estiu… i de la vida!
 

Burgo de Osma[@more@]

Comentaris tancats a Una parada en el camí

Una parada en el camí

Me'n vaig de vacances. Durant tres setmanes estaré perdut en un poble de Sòria. Retrobant-me amb els moments esporàdics de la meva infantesa allà i intentant descobrir-me a mi mateix. I, perquè no, fent gresca i muntant una mica de merder com tant m'agrada…
M'han passat moltes coses en aquest últim any, i he tingut poc temps per a poder païr-ho tot. Coses bones, collonudes, que de bon grat repetiria, i coses que preferiria oblidar.
Però no em puc permetre oblidar, perquè vull aprendre.

Entre la feina i els estudis no he tingut gaire temps lliure, i en part ho agraeixo, perquè treballo, estudio i entre tot això, he anat coneixent a molta gent a la que m'estimo i que m'ha donat molt.
També hi ha, aquella gent que si els preguntes per mi, tindran més insults que no pas bones paraules, però jo opino els mateix d'ells.

És justament el poc temps que he tingut per a mi, el que no m'ha permès gaudir i recordar les coses meravelloses que m'han ajudat a que em passessin, i a reflexionar i meditar sobre allò negatiu que m'ha passat.
Perquè no és gaire agradable sentir-se obligat a somriure quan estàs preocupat i el que vols és que algú t'entengui. I últimament això m'ha passat sovint.

Per tot això, necessito per fi aquestes vacances. Uns dies per reflexionar, per felicitar-me a mi mateix per allò que he fet bé… i també malament, perquè a la propera sí, a la propera me'n sortiré i ho faré millor.
Temps per adonar-me d'una vegada per totes, allò que fins ara només suposava: que m'envolta gent que val molt, que sempre estan al meu costat ajudant-me en els pitjors moments i gaudint de la vida quan els temps ens son propicis. Gent a la que estimo de veritat i que potser no els he sabut demostrar tot aquest apreci encara. Gent que no vull perdre mai de vista, perquè m'han acompanyat i ajudat en el camí de nen cap a nen madur, cap a adult precoç.
I me'n vaig així, sent un adult precoç, però tornaré sent un adult madur.

Pot semblar un escrit trist, però la veritat, m'alegro de poder escriure'l, perquè sense la gent a la que estimo no l'hagués pogut escriure, no seria com sóc ara, no tindria el mateix a dir, perquè aquest text és més seu que meu, jo només l'he passat a lletra, ells l'han escrit en mi.

Així doncs, ens veiem aviat. Com podreu entendre, em serà molt difícil actualitzar el bloc en les següents tres setmanes, però prometo que tan aviat com pugui, escriuré alguna cosa o, si aconsegueixo un ordinador amb connexió, actualitzar alguna coseta des d'allà.

 
Gaudiu de l'estiu… i de la vida!
 

Burgo de Osma[@more@]

Comentaris tancats a Una parada en el camí

Una parada en el camí

Me'n vaig de vacances. Durant tres setmanes estaré perdut en un poble de Sòria. Retrobant-me amb els moments esporàdics de la meva infantesa allà i intentant descobrir-me a mi mateix. I, perquè no, fent gresca i muntant una mica de merder com tant m'agrada…
M'han passat moltes coses en aquest últim any, i he tingut poc temps per a poder païr-ho tot. Coses bones, collonudes, que de bon grat repetiria, i coses que preferiria oblidar.
Però no em puc permetre oblidar, perquè vull aprendre.

Entre la feina i els estudis no he tingut gaire temps lliure, i en part ho agraeixo, perquè treballo, estudio i entre tot això, he anat coneixent a molta gent a la que m'estimo i que m'ha donat molt.
També hi ha, aquella gent que si els preguntes per mi, tindran més insults que no pas bones paraules, però jo opino els mateix d'ells.

És justament el poc temps que he tingut per a mi, el que no m'ha permès gaudir i recordar les coses meravelloses que m'han ajudat a que em passessin, i a reflexionar i meditar sobre allò negatiu que m'ha passat.
Perquè no és gaire agradable sentir-se obligat a somriure quan estàs preocupat i el que vols és que algú t'entengui. I últimament això m'ha passat sovint.

Per tot això, necessito per fi aquestes vacances. Uns dies per reflexionar, per felicitar-me a mi mateix per allò que he fet bé… i també malament, perquè a la propera sí, a la propera me'n sortiré i ho faré millor.
Temps per adonar-me d'una vegada per totes, allò que fins ara només suposava: que m'envolta gent que val molt, que sempre estan al meu costat ajudant-me en els pitjors moments i gaudint de la vida quan els temps ens son propicis. Gent a la que estimo de veritat i que potser no els he sabut demostrar tot aquest apreci encara. Gent que no vull perdre mai de vista, perquè m'han acompanyat i ajudat en el camí de nen cap a nen madur, cap a adult precoç.
I me'n vaig així, sent un adult precoç, però tornaré sent un adult madur.

Pot semblar un escrit trist, però la veritat, m'alegro de poder escriure'l, perquè sense la gent a la que estimo no l'hagués pogut escriure, no seria com sóc ara, no tindria el mateix a dir, perquè aquest text és més seu que meu, jo només l'he passat a lletra, ells l'han escrit en mi.

Així doncs, ens veiem aviat. Com podreu entendre, em serà molt difícil actualitzar el bloc en les següents tres setmanes, però prometo que tan aviat com pugui, escriuré alguna cosa o, si aconsegueixo un ordinador amb connexió, actualitzar alguna coseta des d'allà.

 
Gaudiu de l'estiu… i de la vida!
 
Burgo de Osma 

[@more@]

Comentaris tancats a Una parada en el camí

L’AVE pel carrer Mallorca? No, gràcies; però i si…

Últimament s'en parla molt: l'AVE arriba a Barcelona; però som més els detractors d'aquesta arribada que no pas els que hi estan a favor. No estic ficat gaire en el tema com per a poder opinar amb profunditat, però he seguit la polèmica que ha suscitat que l'AVE passi per un túnel a pocs metres dels fonament de la Sagrada Família.
Un tren de tanta potència a tan poca distància d'uns fonaments de fa més de cents anys podrien, ben bé fer caure l'edifici, és cert.
Seria una desgràcia inimaginable el que allà s'hi podria produir, però, en el cas que passés, només cal imaginar:
La ciutat de Barcelona hauria perdut un dels seus símbols més importants, la gent estaria enfadada, i tot per unes decisions presses a Madrid sense cap tipus de consulta ciutadana. Coneguda l'amistat entre les dues capitals, no seria de bojos pronosticar un seguit de manifestacions i actes vandàlics dirigits a totes les administracions provinents d'allà i també a les d'aquí, en el que m'atreveixo a anomenar com una autèntica revolució. Una revolució en tota regla. Tothom sortia al carrer, es manifestaria i faria el que fes falta. Seria també el moment idoni com a per a demanar la independència que tants ciutadans desitgem, i seria el pitjor moment per a denegar-nos el procés d'autodeterminació exigit, en uns moments massa revoltats com per a que el govern seguís en la mateixa línia actual.

Almenys, així m'agrada imaginar-m'ho.

Grafit fotografiat al final del carrer del Riego, prop de plaça Osca.

Seria una manera de trobar quelcom favorable a una desgràcia, però tan de bo no fes falta detonant per aconseguir-ho.

 

[@more@]

Comentaris tancats a L’AVE pel carrer Mallorca? No, gràcies; però i si…

L’AVE pel carrer Mallorca? No, gràcies; però i si…

Últimament s'en parla molt: l'AVE arriba a Barcelona; però som més els detractors d'aquesta arribada que no pas els que hi estan a favor. No estic ficat gaire en el tema com per a poder opinar amb profunditat, però he seguit la polèmica que ha suscitat que l'AVE passi per un túnel a pocs metres dels fonament de la Sagrada Família.
Un tren de tanta potència a tan poca distància d'uns fonaments de fa més de cents anys podrien, ben bé fer caure l'edifici, és cert.
Seria una desgràcia inimaginable el que allà s'hi podria produir, però, en el cas que passés, només cal imaginar:
La ciutat de Barcelona hauria perdut un dels seus símbols més importants, la gent estaria enfadada, i tot per unes decisions presses a Madrid sense cap tipus de consulta ciutadana. Coneguda l'amistat entre les dues capitals, no seria de bojos pronosticar un seguit de manifestacions i actes vandàlics dirigits a totes les administracions provinents d'allà i també a les d'aquí, en el que m'atreveixo a anomenar com una autèntica revolució. Una revolució en tota regla. Tothom sortia al carrer, es manifestaria i faria el que fes falta. Seria també el moment idoni com a per a demanar la independència que tants ciutadans desitgem, i seria el pitjor moment per a denegar-nos el procés d'autodeterminació exigit, en uns moments massa revoltats com per a que el govern seguís en la mateixa línia actual.

Almenys, així m'agrada imaginar-m'ho.

Grafit fotografiat al final del carrer del Riego, prop de plaça Osca.

Seria una manera de trobar quelcom favorable a una desgràcia, però tan de bo no fes falta detonant per aconseguir-ho.

 

[@more@]

Comentaris tancats a L’AVE pel carrer Mallorca? No, gràcies; però i si…

L’AVE pel carrer Mallorca? No, gràcies; però i si…

Últimament s'en parla molt: l'AVE arriba a Barcelona; però som més els detractors d'aquesta arribada que no pas els que hi estan a favor. No estic ficat gaire en el tema com per a poder opinar amb profunditat, però he seguit la polèmica que ha suscitat que l'AVE passi per un túnel a pocs metres dels fonament de la Sagrada Família.
Un tren de tanta potència a tan poca distància d'uns fonaments de fa més de cents anys podrien, ben bé fer caure l'edifici, és cert.
Seria una desgràcia inimaginable el que allà s'hi podria produir, però, en el cas que passés, només cal imaginar:
La ciutat de Barcelona hauria perdut un dels seus símbols més importants, la gent estaria enfadada, i tot per unes decisions presses a Madrid sense cap tipus de consulta ciutadana. Coneguda l'amistat entre les dues capitals, no seria de bojos pronosticar un seguit de manifestacions i actes vandàlics dirigits a totes les administracions provinents d'allà i també a les d'aquí, en el que m'atreveixo a anomenar com una autèntica revolució. Una revolució en tota regla. Tothom sortia al carrer, es manifestaria i faria el que fes falta. Seria també el moment idoni com a per a demanar la independència que tants ciutadans desitgem, i seria el pitjor moment per a denegar-nos el procés d'autodeterminació exigit, en uns moments massa revoltats com per a que el govern seguís en la mateixa línia actual.

Almenys, així m'agrada imaginar-m'ho.

Grafit fotografiat al final del carrer del Riego, prop de plaça Osca.

Seria una manera de trobar quelcom favorable a una desgràcia, però tan de bo no fes falta detonant per aconseguir-ho.

 

[@more@]

Comentaris tancats a L’AVE pel carrer Mallorca? No, gràcies; però i si…